L’Àliga de Sabadell

L’Àliga de Sabadell

L’Àliga és un dels components del bestiari festiu català més antics i ha estat utilitzada des de mitjans segle XIV en les festes populars. Una nova figura per Sabadell, fins ara no documentada a l’arxiu de la ciutat, que es tracta de l’element amb més solemnitat i protocol de tota la imatgeria festiva del nostre país.

L’Àliga de Sabadell, de la Colla de Geganters i Grallers de Gràcia de Sabadell, va ser construïda per Toni Mujal i Obradors i presentada el 10 de juliol de 2021 i està inspirada en l’àliga perdiguera o cuabarrada, una espècie en perill d’extinció catalana per realitzar la figura. És de fibra de vidre i té una alçada de 190cm, una llargada de 330cm i pesa 28kg. És una figura portada per una sola persona, de posat solemne, amb les ales plegades, i l’expressió alhora ferotge i vigilant. Com a símbol del poder municipal l’àliga duu sempre una corona al cap i un ram de flors amb dues cebes penjant, per fer referència a la ciutat de Sabadell.

Essent l’Àliga un dels elements més distingits i cerimoniosos del seguici, durant el cercavila anirà acompanyada per una cobla de ministrils ( tarotes tiples, tarotes, trombó, timbal timbal fondo i en ocasions, amb guitarra). La majoria de les peces estan basades en músiques solemnes dels segles XV-XVII (Alemandes, Folies…), encara que també hi ha peces modernes de caire antic, amb línies melòdiques més festives.
El Ball de l’Àliga de Sabadell és de Roger Andorrà, compositor sallentí amb vincles amb la colla gegantera de Gràcia – Sabadell. La música s’ha inspirat en les danses del renaixement, de les quals en podrien derivar el Ball de l’Àliga de Barcelona, el Ball de l’Àliga de la Patum de Berga i ara, perquè no, el Ball de l’Àliga de Sabadell. El compositor s’ha basat en la teoria que afirma que al s. XVIII la major part de les àligues de Catalunya ballaven al so de tonades semblants. La nova peça consta de quatre parts diferenciades: La part inicial comença amb un interval melòdic que conforma una introducció solemne que la figura utilitza per saludar als 4 vents. A la segona part el desenvolupament melòdic avança cap a un joc de pregunta-resposta de sonoritat clàssica que desenllaça en un acord amb reminiscència de jazz o música moderna. La tercera part simbolitza que l’àliga emprèn el vol. Amb un motiu musical inspirat en la melodia tradicional El Cant del Ocells, el tempo de la peça augmenta progressivament i culmina amb la nota més aguda, que evoca l’impuls de volar. La part final està regida per un motiu repetitiu i accelerant que convida a desfermar la rauxa continguda i conclou amb un retardant final.

Entitat: Colla de Geganters i Grallers de Gràcia de Sabadell